Qui s’embarca a port segur,
se’n pot anar allà on vol.
des que sa sogra no em vol,
m’he posat mocador a’s coll,
qui mai ne volia dur.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sogres
Santa Margalida
2459
III
Si es meu rallar gust no et dóna,
tir ses paraules al vol.
Alça ets uis i mira es sol;
veuràs un molí que mol,
consemblant a ta persona
per compte teu, i fa estona
que camp així com Déu vol.
Es sol ja se’n va a la posta
i a mi em pesa com no hi és:
em pesa com no us he atès,
amor, de venir a ca vostra.
Perque vaig dir “que el se’n duguin”,
me volien agafar.
Ara sí que ho diré clar:
“que el se’n duguin, que el s’en duguin,
que el se’n duguin a enterrar!”