Veniu ençà, diamant;
veniu, roseta florida;
veniu, que us vull dar ma vida
ara en el mateix instant.

Un temps, com era bergant,
segava amb bergantellotes,
i me deien cada instant :
-Ah, Tòfol -, i jo: -Ah, al•lotes!-
Fèiem unes falcadotes,
pareixien de gegant.

El qui vos mira, s’acluca
per no quedar emprendat.
Quin cos tan agraciat
teniu, careta de sucre!