Qui molt ralla, sovint s’erra:
preniu aquesta de mi.
Dues destrals a un pi,
de cop lo tiren en terra,
i si sou dos que em feis guerra,
també m’hi tendreu a mi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Altres rivalitats
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Agressivitat i violència, Eines medi natural, Eines medi rural, Festeig, Gelosia, Lluita, Pins, Rivalitat
Mètrica
7a7b6b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
6
Núm de glosa
4000
Volum
I
Núm de pàgina
234
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
De sa meva al•lota
no n’estic gelòs:
té ses cames tortes
i es genois tots dos.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Tradicionari de Mallorca
