Que estaràs de regalada
per devers Biniarroi,
amb una esquella en es coll
i d’es quatre peus travada!

Un temps, com jo feia planta,
de la gent era mirat.
De fideus no me n’agrad
i d’ous no en som afectat.
Un poc de pancuit salat:
això es sa meva vianda.

Toni Babaloni,
calces de burell:
quan veuràs ton pare,
toma-li es capell.