Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Alçada i gruix
Poble
Sineu
Núm de glosa
14
Volum
III
Altres cançons relacionades
El món a cop de romana
jo el te daria pesat,
si tu em daves destriat
es compte d’es grans de blat
que cuien dins un reinat
any que hi hagi bona anyada.
Dins mon cor les duc escrites,
ses ofenses que me fas.
En tornar, conversaràs
tot sol, i no contaràs
ses paraules que t’he dites.
Quan jo era porqueret
que guardava p’es camins,
feia voreres endins
i jamai duia barret.
Tradicionari de Mallorca
