Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.

Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.

Si anau a can Amador,
ja no menjareu taiades:
es voltors les s’han menjades
perque no fessen olor.