Un vespre de llamps i trons
un fadrí no té peresa,
perque sa naturalesa
tira més que dos muls bons.

Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.

Aiguera, ves a dur foc,
o si no, dóna-mos beure:
tu estàs obligada a creure
es segadors d’aquest lloc.