Ja sé que t’has avanat
que mu mare te volia;
hauràs de fer bo amb sa fia
per aguantar s’amistat.

Si dius que no sé cantar,
ja n’aprendré qualque dia.
Es mestre qui m’ensenyà,
quan començà, no en sabia.

Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.