Sa mare mereixeria
fer-n’hi córrer la Ciutat
amb un botxí an es costat,
veiam si s’agüaria,
perque deixà anar sa fia
a casa s’enamorat.
Deixar es formatge an es gat
que no sigui rapinyat,
ningú del món s’ho creuria.

Carta, en arribar a sa porta
i no et volen deixar entrar,
digues que vas a cercar
sa marilla de Mallorca
amb qui me tenc de guiar.

No mudeu, ramellet meu;
jo tampoc no mudaré:
vos vui més quintars de bé
que el Rei d’Espanya no té
persones en mando seu.