Jo me n’he d’anar a Ciutat
a llogar-me per criada,
i vui una casa honrada
que tenguin a dins s’entrada
per centinel•la un soldat
que sigui es meu estimat,
de qui estic enamorada.

Àngel meu, si tu sabies
sa pena que em fas passar,
és ben segur que vendries,
bé per terra o bé per mar.

Mal caigués d’un penyal, baix,
a s’avenc de Femenia,
i si caigués a migdia,
a sol post no fos a baix!