Quan veig que te n’has d’anar
i no t’he de veure pus,
de prim compte et vui mirar
sa randeta d’es cambuix.
Jo voldria que en tornar
altra vegada a sa casa,
que es portal te fos murada
i es carrer una mar;
i així veuràs, germà,
si jo estic enamorada.
D’aqueis bous tan valents
ja se’n sentirà parlar,
perque varen rabassar
a dins sa vinya d’es pla
terra, tai de fonaments.