Altres cançons relacionades
Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”
Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.
No som d’aquest natural,
quan me’n vaig a festejar,
d’haver-la de contemplar
una hora dalt es portal.
Tradicionari de Mallorca
