Bernat, bota d’es terrat.
Catalina, treu sa carabina.
Ramon, compta quants són.
Guiem, treu sa barra i prem.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
54
III
Es diu “es Cuento d’Es Mustir Vei”. És tan llarg com nins hi ha que juguen. Van
anomenant-los i hi afegeixen cosa que consoni amb el nom.
Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.
De Pula ses amitgeres
són joves i tenen grins:
van a festejar es fadrins
es diumenges per ses eres.
Mirau si és blanc es paper;
vós encara li guanyau:
com el lliri blanquejau,
gentil flor d’aranyoner.