Bernat, bota d’es terrat.
Catalina, treu sa carabina.
Ramon, compta quants són.
Guiem, treu sa barra i prem.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
54
III
Es diu “es Cuento d’Es Mustir Vei”. És tan llarg com nins hi ha que juguen. Van
anomenant-los i hi afegeixen cosa que consoni amb el nom.
-Coloma, ¿de què has sopat?
-De sobrassada coenta,
i ara me corr p’es ventre
com un cavall acossat.
A escarada segaria
si em donaven carn d’anyell,
per jeure una bona pell
i estar a s’ombra tot lo dia.
-Moros te’n duguen, Juan!-
I ella va dir:-Amèn!-
Es moros que ella voldria
fossen angelets del cel.