Bernat, bota d’es terrat.
Catalina, treu sa carabina.
Ramon, compta quants són.
Guiem, treu sa barra i prem.
¿Voleu que vos cont un pas
que se seguí dins Bunyola?
Sa pell va dir s’olla:
“Fé’t enllà, que no em macars”.
A mi me’n pren, bona amor,
com l’abre que està a bon lloc,
que; encara que el reguin poc,
no desmaia la verdor.