Quatre ciris, dotze blens
i quatre atxes qui cremaven;
dues dones qui ploraven
un moix qui morí de rens.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Puigpunyent
39
II
Jo la tenc més avorrida
que un niu que han abandonat.
Per dir-vos veritat,
sols no sé si és a la vila.
Jo conec amb tu mateix
ella si està enamorada.
¿Quants de pics l’hi has menada,
a sa plaça, a comprar peix?
¿No trobau això que és poc?
Es que ell mateix s’enganava:
se pensava esser son pare
i llavò va esser es didot.