Quatre ciris, dotze blens
i quatre atxes qui cremaven;
dues dones qui ploraven
un moix qui morí de rens.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Puigpunyent
Núm de glosa
39
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo la tenc més avorrida
que un niu que han abandonat.
Per dir-vos veritat,
sols no sé si és a la vila.
Es dilluns, perque no és dia
d’anar a veure s’amor,
a dins mon cor tenc tristor
que un carro no la duria.
Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.
Tradicionari de Mallorca
