¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.
De jocs
Artà
Assonant
Es donen les mans i canten mentres revolten. En acabar la cançó; la més gran de les nines es gira de cara a defora i segueix donant les mans a les que té a cada costat i revoltant amb elles. Canten la cançó tantes vegades com nines hi ha; i per tant; fins que totes les nines estan girades de cara a defora de la rotlada.
-A mi em diuen Pau Porret
per tota part habitada,
i tenc més anomenada
que es lladres de Campanet!
-Es lladres de Campanet
tenen molta anomenada.
Si tanta fama has cobrada,
que t’embarquin prest, Porret!
-Oh, fii meu, tu ets massa espasa
per fer gloses sense mida.
-Si som fii teu i fas vasa,
ara, comprenc, pegellida,
per què, quan mu mare em crida,
me diu: - Vina, fii d’un ase! –
Si bastiment hi havia
que fadrines se’n dugués
vestides de mariners,
jo sa de davant seria;
tota la mar trescaria
de cap a cap, sols que us ves.
Una vega he de fer
si es meu fii no cau soldat:
de dalt a baix es carrer
tot de mel anirà untat.