Quantes n’hi ha de casades que es voldrien descasar! I de fadrines, n’hi ha que estan molt enamorades.
Vida matrimonial
Artà
Sa mare tenia por que no li robàs sa fia, i jo no la hi robaria maldament fos tota d’or.
Vós sou l’uiastre esbrancat d’una garriga comuna. Garrida, vós sou la lluna que llança la claredat.
Vós m’heu robat i robau i vós sou la robadora. El cor m’heu robat, senyora, i l’ànima em pledejau.
