Quanta vegada una mare
no la se gosa a mirar,
i un polissó la fa anar
tota blava per sa cara!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Artà
490
III
Com te mir, clavell daurat,
qualque dona hi ha envejosa.
Bona nit, lluneta hermosa;
de tu reb la claredat.
¿Qué et pensaves tornar-hí
blanca com la flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.
Si cerques fons, pesca endins
i ne trauràs una braça.
Es trespol d’aquesta casa
ja ho du, d’enganar fadrins.