Ses oliveres morisques
no else cuien massa arreu.
Voltros, dones, no sabeu
ses metes que fan llentrisca.

Sabatetes de xarol,
en du i no les ha pagades:
les haurà rescabalades
d’esquena mirant es sol.

Vos assegur, fe de coní,
que me n’han fetes passar
que no són per a contar
ni casi per a sentir;
en sa nit fer-me sortir
de sa pleta de Llucamar!