Qui té xerxes, sempre està
com un pobre penitent:
en pic que li manca es vent,
llavò li toca remar.
Al punt que Déu va ser nat,
sentiren un cant hermós;
se miraren es pastors
vegent tanta claredat.
Ses llebres de Son Boscà
saps que ho són, de refinades!
Amb ses senderes posades
s’atreveixen a botar.