Quan allà dellà sereu,
a l'altra part de la mar,
cada oronella, en passar,
un record de mi tendreu.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Per amor del rei de França
s'estimat meu s'embarcà.
Oh, mal li puguen donar,
com en taula es posarà,
olives per pietança!