Quan m’ho deien, jo no ho creia,
pèrò ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carreters
Sóller
42
II
Molt me costa aquest paper,
però encara l’he avenguda.
Oh de s’heretat que muda
i torna a primer hereter!
Estimada, matau-mè
o treis-me de sa cadena!
Me feis redoblar sa pena
cada volta que deis “eh?”
Si llev sa mà d’es mantí,
es garrot tornarà blan.
Ses meves mules diran:
-Sa guerra de Tetuan,
¿que és venguda per aquí?