Quan m’ho deien, jo no ho creia,
pèrò ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carreters
Sóller
42
II
El jove és de tendra edat;
no crec que de mi s’emprenga.
Jo l’enviaria a vendre
cuieres en es mercat.
En Bartomeu Galaverna,
jo no sé si el coneixeu,
son pare l’ha fet hereu
d’un moix i una llanterna.
Sa llenterna s’és cremada
i es moixet qui ja s’és mort;
el jove no té conhort
quan veu s’heretat tudada.
Un pic se va esdevenir
que un favor me demanares;
quan lo’t vaig fer, te n’anares
i mai més te recordares
ni d’es favor ni de mi.