Juana-Maria, un sastre
taia un vestit molt rodó.
No el voldria teixidor:
es nom que té ja li basta.
Sa romana grossa treu
quatre roves per quintar.
Ell n’hauríem de matar,
d’aquests qui mos fan pagar,
de cada dotzena, deu.
Jo no cant per bona veu,
perque Déu no la m’ha dada:
jo cant perque no digueu
si duc pena o si duc creu
o si visc enamorada.