Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.

No hi ha al món tan gran enuig
per un pareier qui llaura
com rompre s’arada i caure
i veure es parei qui fuig.

Homo qui fila o devana
o fa osques a un fus,
o té s’enteniment fluix
o sa testa d’es cap blana.