Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
252
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es xoric és cosa poca
perque és molt magre i dolent;
sempre passa com es vent
per pendre es polls a sa lloca.
A sa muntanya hi ha murta
qui de tot l’any no floreix;
al•lota, no sé com és
que tens sa coa tan curta.
Vet aquí un plat d’arròs
que per vós ara he aguiat;
mai del món n’haureu menjat
que sigui més bo p’es cos!
Tradicionari de Mallorca
