Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
252
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si dius que som moreneta,
es sol m’ha fet tot això;
també me’n posaré jo .
de polvos, amb borleta.
Si pel cas la gent demana
qui ha escrit aquest paper,
ja direu que era un porquer
qui guarda devers L’Havana
i que de soldada guanya
cada cent anys un dobler.
I ha determinat de fer
un casat a dins Alger
a pagar es picapedrer
quan es porcs li trauran llana.
Déu m’ha enviat un mirai
perque em puga mirar bé.
S’estimat d’en temps primer,
jo no sé si l’he vist mai.
Tradicionari de Mallorca
