Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
252
Volum
II
Altres cançons relacionades
Quinze dies de restoble,
altre tant de xeixa i blat:
per un qui mai ha segat,
per ella troba que és doble.
Aturada no estic mai;
sempre estic en moviment;
tant si fa com fa vent,
mai per mai tenc aturai.
L’aigua de la mar.
A Son Gual, que estan de bé!
Ditxós qui hi pot habitar!
Han après de batiar
d’aigo d’es Pou Ginjoler.
Tradicionari de Mallorca
