D’es meu cor se fan esquerdes
com veig que me n’he d’anar
i assuaquí he deixar
un clavell florit que hi ha,
qui, com surt a passejar,
jo li voldria enramar,
per allà on ha de passar,
de murta i de canyes verdes.

S’escolà toca la queda;
la toca ventant ventant.
I Na Miquela ballant
és com un peixet que neda.

El gloriós sant del dia
a tots mos pot ajudar.
Noviis, vos vui avisar:
sense donar que rallar,
que molts d’anys pugueu estar
com Sant Jusep i Maria.