Quan jo poria cantar, que en tenia, d’alegria! I ara, de cada dia, mon consol és de plorar quan jo pens i torn pensar que no tenc lo que tenia: ja no tenc cap fii ni fia en sa meva companyia que lo pugui comandar.
Alegria i tristor
Sineu
Com seré damunt ses costes que veuré Sineu de pla, adiós, Biniatzar! Que de llàgrimes me costes!
De passar pena i turment no n’està content ningú; i jo, en passar-ne per tu, la pas molt alegrement.
Ella sap brodar i cosir de cinquata mil maneres, i també sap fer floreres una cosa de no dir.
