Quan En Jaume Ros tenia
bona gala per cantar,
se porien passejar
per sa muntanya i es pla:
que, com ell, no n’hi havia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Selva
215
II
Si l’any qui ve som casada,
a Lluc tenc promès d’anar;
i en esser en Es Barracar,
anar-hi d’agenoiada.
Al•lotes, molts ne teniu,
d’enamorats de vetlada!
I quan ve la gran diada
d’una festa assenyalada,
a sa plaça no lluïu.
Tu t’avanes per aquí
que de mi feies porgueres,
i, segons ane qui esperes,
ja te moriràs fadrí.