Fadrins de Biniamar,
de Mancor i d’Orient,
venim de Biniatzent
que fer un devertiment.
Molts d’anys que hi puguem tornar!
Dins es clot de Camarata
hi tenc posada s’amor;
festeig per un finestró,
i en no esser-hi, companyó,
tenc una pena que em mata.
Com vós rallau amb un altre
i a mi me feis mirar,
més m’estimaria estar
dins un llit morta o malalta.