Molt m’agrada una diada
que no fa calor ni fred.
Sa fia d’En Massanet
per deu cèntims de canet
li daren una besada.

A la vorera de mar, una donzella
hi brodava un mocador de fil i seda.
Mentre l’estava brodant, ’caba la seda.
Una barca veu venir de blanca vela.
-¿No em diríeu, mariners, si teniu seda?
-La jove, ¿com la voleu? ¿blanca o vermella?
-Vermelleta la voldria, que el cor alegra.
-Si pujau damunt la nau, veureu la seda.-
Com la jove és dins la nau, s’és dormideta,
i a cent llegos de camí, ja se desperta.
-Mariners, bons mariners, tornem a terra,
que els oratges de la mar me mouen guerra.
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on pare està.
Mon pare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mon pare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré.-
-Voltau la nau, voltau la vela.-
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mare està.
-Mumare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mumare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ma fia, ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on germà està.
Mon germà, quitau, quitau, moros me venen.
-Germana, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Germà, per cent escuts, vostra seria, vostra seré!
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mon bé està.
-Estimat, quitau, quitau, moros me venen.
-Estimada, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Estimat, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Jo per cent i cent-cinquanta, no et deixaria, no et deixaré!

Si ses uiades que don
a un pi, en veure pinar,
a tu les te pogués dar,
sempre em veurien anar
s’homo més content del món.