Set anys farà demà vespre
que jo i tu mos coneixem,
i encara ara no sabem
ambe quin sant feim sa festa.
Jo som estat en batalla
en la guerra del francès,
garrida, ¿i sabeu com és?
Com un minyó dins el bres
que l’engronsen i no calla.
Viudeta desgraciada,
vos heu tornada casar.
’Xau fer, que no mancarà
qui us faci morir assotada!