Madona de sa Cabana,
aixecau-vosde matí
i veureu es sol sortir
vermei com una magrana.

Jo me’n vaig tot dret p’es solc
per no perdre sa camada.
A sa meva enamorada
ja la’m comanareu molt.

Homo de Déu, tu caduques!
Un cop dius pé i s’altra pà.
Cap dona en el mon hi ha
que no diga: -Ve’l-t’allà!
¿Que el veus, a N’Ensuma-ruques?