Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
18
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.
En veure’t i sentir-tè,
mon cor d’alegria salta;
si fosses d’es meu parer,
no te’n miraries d’altre.
Enc que em dons ses entresenyes,
no em faràs enamorar.
Guarda’t de cabra que va
de bot de bot per ses penyes!
Tradicionari de Mallorca
