Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
18
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A Petra los granats ais,
i a Montuïri cabeces,
i a Ciutat són les mestresses
de los senyors menestrals.
Fadrina que el vol pastor,
mereix una arcabussada,
perque ell té sa mà trencada
a treure pa d’es sarró.
Un homo qui no està bo,
envia a demanar es metge.
Tant m’estim jo qui som lletja,
com tu qui fas mal de cor.
Tradicionari de Mallorca
