Un corb i una moixeta
s’enfilaven per un pi.
En Mateu Valla va dir,
quan va treure es bolletí:
-Adiós, Polonieta!
Si jo poria pegar
una sempenta an es sol,
i una altra an es redol,
que poguéssem acabar!
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
que jo li podré explicar
l'hi diré tal com me sent.