Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Santa Margalida
1257
III
¿Com he de venir a veurè’t
sense camí ni carrera?
Mateu, alegria meva,
amb ses cartes conformè’t.
Perque vaig dir “que el se’n duguin”,
me volien agafar.
Ara sí que ho diré clar:
“que el se’n duguin, que el s’en duguin,
que el se’n duguin a enterrar!”
Jo et veig carregat de febre
que et poren dur es combregar.
¿No em voldries ensenyar
quants de pèls té una llebre?