Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Santa Margalida
1257
III
¿Per què no em dau, estimada,
part de la vostra tristor?
Jo estic més cruixit d’amor
que una taronja sucada.
Oh cara de cànyom negre!
Oh llençol apedaçat!
No diguis mai d’es veinat,
que tu el dus damunt s’esquena.
Navegava amb gran vaixell
i vaig fer dolent viatge:
vaig passar gran marinatge
per una flor de clavell.