Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Santa Margalida
1257
III
No me pegueu, mu mareta,
per amor de Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la’m pagarà En Miquel.
A Muro tenien ganes
de beure aigo de sa Font.
Dins un mes han fet un pont,
un carrer i dues campanes.
L’amor, En Monjo sap com és.
S’anar de dones castiga.
Com curen una veixiga,
Una altra ja reverdeix.