Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Santa Margalida
1257
III
Una saupa tota sola
m’ha espolsat es boverons.
Ajudau-me, companyons!
No sé si serà mussola!
Si jo poria tornar
arrera de lo que he fet,
renegaria la llet
que l’enconadora em dà.
Un temps, com era bergant,
segava amb bergantellotes,
i me deien cada instant :
-Ah, Tòfol -, i jo: -Ah, al•lotes!-
Fèiem unes falcadotes,
pareixien de gegant.