Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Adiós volia dir,
però es meu cor no hi bastava,
estimat, quan jo pensava
que us havíeu de morir.
S’estimat qui taia murta,
bé deu sentir bona olor;
també deu passar calor
taiant sa llarga i sa curta.