S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda tan agra
per un qui l’ha de sofrir!
Quan diguen “Amb sa llicència”,
has de dir: “Vostè la té”.
Això se diu parlar bé
i tenir correspondència.
L’amo sempre atropellava:
-Hala, hala, jornalers!-
I si no era p’es doblers,
mal aire em faç, si segava.