Sebastià, pots entrar.
No estigues empegueït,
que, abans d’anar-te’n, anit,
es beure m’has de pagar.

Garrida, t’he de matar!
Si t’enquantr a carreró,
no te deixaré xerrar,
confessar ni combregar
ni rebre s’extremunció;
i així sabràs, bona amor,
què cosa és fer-me penar.

Un ofici com gerrer
n’és ofici delicat:
amb un poc que faça trac,
ho fa trossos i malbé.