Es gall que feia coc-coc,
a dins Son Nét, com corria,
desiara devertia
sa famili’ amb un garrot.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Galls
Puigpunyent - Galilea
80
II
Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Cada dia dematí
an es lloc don una uiada;
si no us veig, prenda estimada,
de pena me cuid morir.
Jugant a estira i amolla
refermàrem ses amors.
Greu me sap, clavell hermós,
que us treguin sa carn de s’olla!