A la una de sa nit
sa tia Bet hi va anar:
-Fé via! Aixeca’t, et dic,
que jo te duc un partit
que em pens que te convendrà.
Garrida, vostra hermosura
està dins un carreró.
Vós el voleu teixidor
mestre, i un fil l’atura.
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.