Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.
Carta, parteix aviada,
no t’atures p’es camí
fins que t’hauràs entregada
en mans d’aquell xerafí.
No hi ha cap dona dins Muro
que cocarrois sapi fer,
just sa dona d’en Darder
amb setze sous de verdura.
¿Que no ho sabia, sa pura,
que li bastava un dobler?