Petit, petit an es pa
i bons cantons de formatge;
girem s’esquena an es marge
i l’amo ja pagarà.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Formatge i brossat

Poble

Artà

Núm de glosa

758

Volum

III

Altres cançons relacionades

Si dius que tu m’has deixada,
bram d’ase no puja al cel;
si hi puja no posa arrel:
vet-me-t’aquí aconhortada.

N’era lleuger de la cama,
tots els mals passos seguia
i el dimoni li eixia
conforme fos una dama.
-Senyora, ¿què té d enou son marit,
que, a altes hores de la nit,
vaia sola p’es carrer?
-Senyor meu, jo som anada
a una caas de joc,
i m’hi he estorbada un poc
i els meus criats m’han deixada.
-Senyora, si vol venir,
a casa l’acoiré,
bon sopar li daré
i un bon llit per dormir.
-Si vostè no em destapàs
i en secret m’ho tengués,
que el meu marit no ho sabés,
poria esser que em ginyàs.
-A casa tenc dos criats
i també dues criades;
elles ja estaran colgades
i ells també estaran colgats.
No ho sabran persones nades,
lo que jo i vós hem tractat.-
Los dos se’n varen anar
a acas del cavaller,
i a lo punt ell li tragué
coses bones per sopar.
-Cavaller, jo som sopat.
-I jo, senyora també.
-Ara m’ha de dir on té
un llit que sia guardat.
-Aquí deçà tenc un llit
on jeia la meva esposa.
Si m’ofereix una cosa.
la hi deixaré jeure anit.
-Jo ho tendria per afronta,
res haver-lide negar.
De tot quant demanarà
esta nit ’nirà a son compte.
Mentres que se descalçava,
per anar-se’n a colgar,
el cavaller hi va entrar,
i ella li va preguntar
si sabia amb qui tractava.
Va respondre el cavaller:
-Senyora, jo res no sé,
però me pens haver-lès
amb una dama de bé.
-Si jo fos dama de bé,
no faria lo que faç.
Comana’t a Sant Antoni,
que mal encaminat vas!
Jo no faç cap cerimòni’
a ningun cristià nat…
I sabràs la veritat:
que les has amb el dimoni.-

(Aquí el dimoni se treu una llista amb els pecats del cavaller i els hi llegeix.)

N’era escrita de buscai,
de papare no massa bo.
El qui va darrere això,
ja pot prendre bon mirai!
A lo punt comparegueren
de dimonis un quefer
i an el pobre cavaller
a l’infern el se’n dugueren.
Del demés no sé què feren,
ni sebre-ho no he de mester!
Pensant jeure amb sa senyora,
llavonses no va esser ver.
Així ho fa el qui s’enamora
de coses que no pot ser.

Matrimoni de fadrines
tenc de fer d’aquí en envant,
perque vaig necessitant
un grapat de barretines.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca