Altres cançons relacionades
Es Paborde ja és vengut
de les Índies, de dur plata,
i ha duit una fam que el mata,
ronya per sa pell, i grata.
Quin viatge més perdut!
Un pescador que és de fe,
com veu la mar en bonança,
ja surt amb la confiança
d’agafar peix a voler.
Un temps, com era fadrí,
fent gloses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí,
perque tenc de mantenir
ets infants que Déu m’envia.
Tradicionari de Mallorca
