P’es Puig de Randa ja hi plou, per aquí qualque goteta. Ha venguda una jaieta enconada d’un blanc d’ou.
Pluja
Campos
Madoneta, aixecau-vós i feis aixecar sa fia; em pens que ella me daria aigordent millor que vós.
Si jo, per esser casada, no m’hagués de devertir, la gent diria de mi: “¿tan jove i tan retirada?”
Tot lo dia t’he mirada: mà a costat, ansa de gerra. I l’amo no t’ha llogada per fer ombra a sa terra.
