Es ramell que em vares fer,
una, dues, tres vegades,
és de taronges robades
de dins s’hort de Son Primer.
Jo me’n vaig tot dret p’es solc
per no perdre sa camada.
A sa meva enamorada
ja la’m comanareu molt.
Ets endreçada, ja ho sé,
d’es davant te fas darrere:
sa pinta dins sa pastera
i es bassí dalt es gerrer.
I, per esser més grollera,
si sa lloca té covera,
po’-la dalt s’escudeller.