Diuen que la Reina és morta;

Diuen que la Reina és morta;
a mi em toca anar endolat,
que el Rei un dret m’ha donat
que no puc trobar tancat
a casa que no hi ha porta.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Humorístiques

Poble

Artà

Núm de glosa

Volum

Altres cançons relacionades

Sempre jo i tu gemegant
tenim aquesta quimera:
es bec va davant davant
i ets uis miren cap enrere.
Les tisores

Sa mare li diu que és blanca,
i jo qui també la hi trob.
Ella blanqueja d’enfora;
veiès què ha de fer de prop!

Madò Molla assoleiava
es fonoi dins un platet;
hi anava un busqueret
i tot l’hi espipellava.