Majoral, deixau-m’hi anar,
a coir a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que em té sa vida guanyada.

Ja sé que ta mare diu
que no em vol perque som pobra,
i jo amb sa mateixa roba
en tenc un altre catiu.

Enmig de mar vostres barques
dia de vent i maror
sempre tenen un patró
dins s’estudi girant cartes.