Perque sou tendra d’edat,
no volen que amb mi ralleu.
Jo confii que granareu,
sa jove, i si vós voleu,
a mi sempre em trobereu
firme,qui no hauré mudat.
Però teniu piedat,
que veis que m’heu carregat,
massa feixuga, sa creu.
Sa creu que m’heu carregada
amb bon gust l’abraçaré.
Confiau, polit roser,
que s’amor no mudaré
fins que us hagin publicada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llubí
Assonant
48
IV
Si us diuen que som casada
amb viudo, no seré jo:
mai m’ha agradat una flor
que altri l’haja olorada.
-Tu qui saps de lletra fina
i ets estudiant nou:
¿no em voldries dir es sol
dins es mes de juriol
quantes de llegos camina?
-¿Saps què em va dir En Juan Mas
un dia que les comptà?
Que tantes n’hi va trobar
com gotes d’aigo hi ha a mar.
I, si d’ell no vols fiar,
ves-hi i les contaràs.
Lladres, amb un carretó,
’naren a robar a Llubí,
i mataren un fadrí
qui anava a defensar-hó-
Na Catalina cridava:
-Tomeu, vine a sopar!-
No se devia pensar
que la mort allà el cercava!
Mentres estaven en taula,
tres homos varen obrir.
-Asesinos!- varen dir.
-Uis baixos, que heu de morir,
sense parlar cap paraula!-
Na Catalina cridava:
-Tomeu Capó, defensè’t!-
I el pobre jovenet,
p’es forat d’es guinavet,
qui la seva sang donava!
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
les me pegàreu debades,
no em vàreu porer matar!-
Ja és mort En Tomeu Capó,
ja és mort aquell amic nostro.
Resem-li un parenostro
amb bona devoció.