A la fonda de la Pera i holà!
dames hi varen anar i holà!
Pregunten a l’hostalera: _¿Què teniu per a sopar?
-Trobareu pollastre amb prebe i arròs sec amb bacallà.-
Elles demanen a l’amo per anar-se’n a colgar.
-Agafa el llum, criada, les podràs acompanyar.-
La criada és traïdora i se va posar a guaitar.
Ells duen calcetes curtes i una espasa al costat.
Com les dames se colgaren, la criada va tancar.
-Criada, obri la porta i cent duros cobraràs!
-Ni per cent ni per cinquanta, l aporta no s’obrirà.
Mos pensàvem que eren dames i són lladres per robar.
No són cavallers, senyora, sinó lladres per robar!

Na Sansona, quan camina,
pareix un gall foraster:
de davant camina bé
i de darrere s’empina.

Un vespre,
a colgar me n’anava,
i, mentres resava,
vaig sentir siular.
I jo vaig tornar
tres passes enrere,
per sebre qui era,
per veure-ho més clar.
I me veig un jove
baix de la finestra,
que, per aquell vespre,
volia pujar.
-Pujar, pujaries,
si tu em prometies
de prest davallar.-
Me torna contesta:
-Jo ja pujaré
i davallaré
com bé me caurà.-
Llavò va posar
sa guitarra en terra
i ella, sa pèrra,
sa porta tancà.
I ell va pujar
damunt la teulada,
amb una gelada
ben blanca, de neu.
El jove va alçar
tres dits una teula,
i l’amor va veure
a dins lo llit seu.
I n’hi va dir:
-Amor vertadera,
¿que és flor de prunera,
o passionera,
que teniu aquí?-
I jo li vaig dir:
-Amor tan amada,
per vós l’he sembrada,
i, si vos agrada,
la poreu coir.-
Varen festejar
més de dues hores.
Eren altes hores,
ningú els ho atrapà.
Ell li va tirar
un maquet redó
per un finestró,
i l’endevinà.