Altres cançons relacionades
Tira-me’n, de fisconades,
que jo totes les rebré
i ses sabates duré
dos ditets més escotades.
Hala! Si hem d’acabar,
cantau-li quatre cançons,
que aquest tros té més racons
que no clavaren botons
a cota de capellà.
Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
Tradicionari de Mallorca
